7 de maig 2007

World Wide Web


"Sóc un eremita amb una connexió a Internet que intenta viure un estil de vida neoarcaic basat en l’autosuficiència i en bolets mentre que, al mateix temps, estic totalment compromès amb un postmodernisme radical que abraça la World WideWeb i les noves tecnologies de la comunicació com la nostra millor esperança per construir una civilització sana" Terence McKenna.


Aquest pensament extret d’un text filosòfic, ens dóna una idea de cap a quina direcció està creixent la nostre societat actual, anomenada societat de la informació.

Societat complexa, la nostre


La nostre és una “societat complexa, on la rapidesa i la quantitat de la recepció de les informacions augmenta sense parar, d’una manera que no està en harmonia amb el ritme del pensament i de la comprensió de la naturalesa humana (Castells 1997)”. Aquesta informació, cada cop més audiovisual, multimèdia i hipertextual, s’emmagatzema, es processa, es gestiona, s’intercanvia i es transporta en diferents formats, sobretot en format digital, amb ajuda de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), tot d’una manera immediata, sense condicionants d’espai i temps. Si utilitzem una perspectiva més filosòfica per enfocar aquests tema (em permeto un incís), ens podem trobar que els mitjans de comunicació, grans pilars de la nostre societat, actuen com a agents de construcció de realitats, constructors de informació. Ens mouen a tots, ajudats per les Tecnologies pròpies d’avui dia, es a dir, les TIC. Assegut al sofà, pots saber tot el q passa al món gairebé en el mateix moment q succeeix, des de diferents visions tecnològiques (TV, internet, etc.). Aquesta suposada realitat q arriba al teu sofà, està fabricada envers uns interessos d’uns quants.


La manipulació és tan evident, que hi ha diferents mitjans de comunicació per diferents ideals o interessos polítics. I un és pregunta: al diccionari no afirma q la realitat va lligada a l’existència efectiva? No hauria de poder més els fets reals que la subjectivitat de l’individu? Edgar Morin (sociòleg Francès) ja diu q la realitat no té una lectura evident, però jo crec que amb els mitjans de comunicació i el seu immens poder pel que fa a la construcció d’informació, la falta d’objectivitat és cosa sabuda per les persones q estan darrere, es a dir, són conscients del seu poder manipulador. D’acord, m’he desviat del tema principal, però vull recordar que en realitat el que mou al món, el que ens mou a tots dins la nostre societat hipertecnològica, és el que arriba a casa teva en forma de informació.

Distàncies


Tenim una cultura que consumeix una gran quantitat d'energia per càpita (en sentit literal i metafòric). Això genera desigualtats dintre de cada cultura humana i, en terme mitjà, desigualtats entre totes les cultures. Aquesta és una condició única dintre de la biologia de les espècies, el crear distàncies entre cultures o societats, i les societats properes a les TIC, són actualment qui més augmenten aquesta distància . Massa fatalista potser? Potser.

L'eina de la postmodernitat


Llavors, les TIC són l’eina de la societat actual, la postmoderna, de la informació, del coneixement o com vulguem anomenar-la, es a dir, podem fer el mateix que ja fèiem, però amb menys esforç. Aquests home, el postmodern, és l’home de la imatge. S’ha acabat la reflexió pautada, es a dir, el bombardeix d’imatges i d’informació és tal, que no ens dóna temps a assimilar-ho. No importa, nosaltres continuem igual, cap endavant. L’avenç tecnològic que hi ha hagut en molts pocs anys, ha provocat grans canvis socials i la digitalització de les imatges ha suposat una crisi de la perspectiva de la realitat. Tot és pot manipular. Les TIC tenen una doble cara, es a dir, faciliten la democratització i la generalització de l’accés a les fonts d’informació als qui tenen propera la tecnologia, però poden també generar exclusió per als sectors que no hi poden accedir amb facilitat o que pateixen un desconeixement de les noves eines tecnològiques. Doncs, que succeeix amb aquest gruix de població que no pot accedir-hi? Que es pot fer amb la divisòria digital?.

La divisòria digital


La divisòria digital és ja molt evident, si més no la diferència entre les persones, societats o països que tenen accés a les TIC, i els que no, és cada cop més gran i això ens dóna una exclusió digital (molts cops donada per desigualtats econòmiques, o d’altres) que pot fer encara més importants, les distàncies entre les societats desenvolupades (com la nostre) i aquelles sense desenvolupar. Les barreres que es troben les societats en vies de desenvolupament pel que fa a la e-inclusió són des de maca de suport institucional, manca de coneixements i equipaments, dificultats econòmiques (no ens enganyem, que són la majoria), por i rebuig o dificultats amb l’idioma. Un exemple, Internet. Aquests països en vies de desenvolupament, no poden aprofitar les possibilitats que acompanyen a Internet i la resta de noves tecnologies. En algun d’aquests països, gairebé no tenen notícies sobre Internet (tampoc sobre menjar i beure, bàsics per la subsistència). Per això, el repte principal d’aquest món tecnològic, és donar les eines necessàries a tots els països per aconseguir retallar la divisòria digital, ajudant primer, a cobrir les necessitats bàsiques. És una roda: si no hi ha per menjar, no es pot alfabetitzar i, si no es pot alfabetitzar, no es pot aconseguir una alfabetització digital correcte. Si no s’aconsegueix aquesta alfabetització, la divisòria digital creix i amb ella l’exclusió digital, cosa que comporta també més distància entre cultures. I aquí tornem a començar la roda. Els agents socials són qui tenen les eines per combatre aquestes desigualtats i els professionals del camp social, poden detectar i ajudar a que la roda descrita abans, comenci a aturar-se.

Internet és reflexe de molt


Les estadístiques no enganyen pel que fa a usuaris de Internet (en part reflex del desenvolupament d’una societat). Només unes dades molt significatives: un 88 % dels usuaris d’Internet es troben en els països desenvolupats, el que constitueix únicament un 16 % de la població mundial. Per altre banda, per exemple, ens podem trobar que, mentre un ciutadà dels EEUU només s’ha de gastar el salari d’un mes per comprar un ordinador, un ciutadà de Bangla Desh ha d’estalviar durant vuit mesos per adquirir un ordinador semblant. Gràfic no?. Doncs aquests és un altre punt a sumar als que augmenten la divisòria digital.

Internet indígene


Avui mateix llegeixo al diari que la ONU ha premiat a Marina Silva, titular de Medi Ambient de Brasil, per frenar la deforestació de la selva i per lluitar pel desenvolupament sostenible de les comunitats tradicionals del seu país, concretament de la Conca Amazònica. Com? Doncs, entre altres coses amb un projecte conjunt amb el Ministeri de Comunicacions brasiler per fer arribar Internet via satèl·lit als indígenes i a les comunitats aïllades de la Conca, prèvia alfabetització digital. Aquest és un exemple molt gràfic de fins a quin punt, són necessàries, o més ben dit, fem necessàries les TIC dins del món que estem construint. Perquè, hem de ser conscients que aquest món on vivim, és creació nostre, i de ningú més.