El repte més important de les TIC dins al món on vivim, és ser eina per a tothom de manera equitativa (Sona a utopia), es a dir, poder utilitzar-les pel desenvolupament de manera que no sorgeixi més divisòria digital, més distància entre desenvolupat i per desenvolupar. Els agents socials tenen la feina clara d’aconseguir fer arribar aquestes eines amb la prèvia alfabetització digital. És evident i resulta absurd, procurar donar alfabetització digital a la societat ruandesa (per posar un exemple), si no tenen cobertes les necessitats bàsiques, però d’això ja hem parlat. Pel que fa al món occidental, quan es pensava que ens els països occidentals, l’analfabetisme havia deixat de ser una qüestió central en les polítiques educatives, sorgeix la necessitat d’alfabetitzar digitalment i quan es pensava que les relacions socials havien perdut importància dins de la societat individualista i menjada per la gana del consum, sorgeixen els chats com a espais d’interacció i trobada interpersonal. D’aquí a uns anys, les persones que no tinguin unes nocions bàsiques amb les TIC, es a dir, que no sàpiguen llegir a través de fonts d’informació digitals, escriure amb els editors informàtics i comunicar-se pels canals telemàtics, es considerarà analfabet digital i estarà en desventatja per poder desenvolupar-se per la societat. El paper dels agents socials, en aquest cas de les institucions escolars, família, etc., és començar amb els nens l’alfabetització digital. També és feina d’Ajuntaments, associacions, en definitiva de política social de l’Estat.