La nostre és una “societat complexa, on la rapidesa i la quantitat de la recepció de les informacions augmenta sense parar, d’una manera que no està en harmonia amb el ritme del pensament i de la comprensió de la naturalesa humana (Castells 1997)”. Aquesta informació, cada cop més audiovisual, multimèdia i hipertextual, s’emmagatzema, es processa, es gestiona, s’intercanvia i es transporta en diferents formats, sobretot en format digital, amb ajuda de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), tot d’una manera immediata, sense condicionants d’espai i temps. Si utilitzem una perspectiva més filosòfica per enfocar aquests tema (em permeto un incís), ens podem trobar que els mitjans de comunicació, grans pilars de la nostre societat, actuen com a agents de construcció de realitats, constructors de informació. Ens mouen a tots, ajudats per les Tecnologies pròpies d’avui dia, es a dir, les TIC. Assegut al sofà, pots saber tot el q passa al món gairebé en el mateix moment q succeeix, des de diferents visions tecnològiques (TV, internet, etc.). Aquesta suposada realitat q arriba al teu sofà, està fabricada envers uns interessos d’uns quants.
La manipulació és tan evident, que hi ha diferents mitjans de comunicació per diferents ideals o interessos polítics. I un és pregunta: al diccionari no afirma q la realitat va lligada a l’existència efectiva? No hauria de poder més els fets reals que la subjectivitat de l’individu? Edgar Morin (sociòleg Francès) ja diu q la realitat no té una lectura evident, però jo crec que amb els mitjans de comunicació i el seu immens poder pel que fa a la construcció d’informació, la falta d’objectivitat és cosa sabuda per les persones q estan darrere, es a dir, són conscients del seu poder manipulador. D’acord, m’he desviat del tema principal, però vull recordar que en realitat el que mou al món, el que ens mou a tots dins la nostre societat hipertecnològica, és el que arriba a casa teva en forma de informació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada